Què és la Black Music? 

La Black Músic és un conjunt de gèneres musicals que  partint d'una arrel comuna s'ha convertit en la màxima influència de la música popular  i ha creat els estils musicals més escoltats des dels inicis del segle XX fins a l'actualitat. 

Els orígens

La Black Music o Afro american músic és tota la música que deriva  dels cants espirituals i les worksongs dels esclaus africans que treballaven als camps de cotó. Aquesta música popular  va sorgir per necessitat en lloc de ser una forma d’art o d’expressió. Els primers gèneres es remunten al segle XIX, en un moment en què l’esclavitud dels africans encara era omnipresent als Estats Units. Aquestes primeres generacions d'afroamericans sovint cantaven cançons durant el seu treball dur, inspirades en els ritmes nadius del seu continent d'origen. A més d’alleujar una mica el patiment, les seves cançons de treball també van actuar com una eina intel·ligent de comunicació per a missatges ocults. Disfressats de música rítmica a cappella, les cançons de treball permetien als esclaus evitar el control del supervisor. Els cants de treball també coneguts com a "hollers" es caracteritzen per un brunzit repetitiu al cànon i ja fan ús de "blue notes" característiques del blues. Les principals influències del primer gènere musical popular són la música d’arrel africana, les balades populars negres i les bandes Jug.
 

Aquesta és l'arrel primigènia de la BLACK MUSIC , però aquells primers creadors africans no podien ni imaginar quina seria la influència de la música que estaven creant en tot el que vindria després: A ells els devem més del 70% de la música popular del segle XX. De la música dels camps de cotó a la radio-fórmula. Del Blues del delta al Rap. Del Gospel a l'R&B. De música per a un col·lectiu d'esclaus negres a música de referència per a tota la humanitat, això pràcticament només en 150 anys.
 

John Mayall
Etta James

Expansió durant el segle XX

Els primers gèneres de la Black Music derivats de les worksongs son el Blues, el Gospel i el Jazz: cadascun amb les seves barreges i el seu context. I això només és el 1er esglaó: durant el segle XX l'evolució ens porta cap al Rhythm'n'blues, el Soul i en la confluència del Rhythm'n'blues amb el country neix el Rock'n'roll, on la Black music aconsegueix ser ja un fenomen mundial que no entén de colors ni de fronteres. I d'aquí en derivaran multitud d'estils. Del rock acabaran sorgint estils molt mes extrems com pot ser el hard rock, el metal o el grunge. De la barreja del blues i el mento en sortiran ritmes jamaicans, com el rocksteady i l'ska.  Del Soul en sortiran ritmes mes ballables com el Funk i el disco i també urbans com l'R&B o el rap. El Blues , el jazz i el gospel seguiran evolucionant en noves fusions i així successivament fins els nostres dies. La història de la Black Músic és apassionant i te episodis molt remarcables com l'influència que va tenir el blues i mestres com Muddy Waters en les bandes britàniques mes joves durant els anys 60, l'aparició del funk com a la evolució d'elements del soul i el jazz o la recuperació del soul a principis dels anys 2000 de la mà d'artistes com Amy winehouse, Macy Gray, Adele, Alicia Keys o John Legend.

 

Per qui hi estigui interessat, hi ha un mapa conceptual de la música on es pot veure aquesta evolució i algunes de les històries associades en aquesta web: https://musicmap.info
 

BB King & Eric Clapton
Alicia Keys
Charlie Parker

Què ha suposat  la black music? 

La Black Music ha estat el pal de paller de la música moderna. Musicalment no hi ha una altra tradició musical que tingui tanta influència en la música ni que hagi donat peu a un ventall tant ric de variacions. Però a banda de ser música,  ha suposat un element un element de revolució social, des de l'inici fins a l'actualitat. A l'origen era claríssim: un tret identitari per a un col·lectiu oprimit i esclavitzat. Amb la seva primera evolució va ser un primer motiu de trencament de barreres racials: la música dels afroamericans es va convertir, no sense controvèrsia,  en un element d'atracció per a tothom, fins que amb el temps tothom se la va fer seva i va passar a ser protagonista absoluta: amb el temps i molt esforç, es van anar trencant  barreres musicals i socials. Tothom vol fer Black Music. D'un inici de reivindicació de cultura dominada, a una actualitat de cultura totalment omnipresent. 

Si ens fixem en la evolució, comencem amb un cant minoritari d'esclaus negres per acabar convertint-se  en la música que tothom vol fer arreu, sigui quin sigui el color de pell, cultura o procedència.  La gran paradoxa: ser inicialment una reivindicació d'una minoria escalitzada , per acabar essent una de les primeres referències culturals  a nivel global. 

La segona evolució va venir amb l'alliberament de la dona. En una societat amb un potent component masclista, artistes de Soul com Aretha Franklin utilitzen la música per a reivindicar el paper de la dona dins la societat. La black music ha estat present en la majoria de processos de canvi del segle XX: el moviment contra la guerra del Vietnam, els moviments anti-globalització, l'alliberament sexual o el reconeixement dels col·lectius LGTBI.

 

Tots requerim i volem respecte, home o dona, negre o blanc. És el nostre dret humà bàsic."

Aretha Franklin

Logo

© Fundació Casa de la Música de les Comarques Gironines 2021. Drets d'autor. Tots els drets reservats